NOMS: Desferracavalls.
Ferradura. Herba del ferro. Castellà: Hierba de la herradura. Quebranta herraduras. Portuguès: Erva-ferradura.
Esfera-cavalo. Ferradurinha.
 |
| Inflorescències axil·lars pedunculades |
SINÒNIMS: Hippocrepis glauca
DISTRIBUCIÓ:
Mediterrània occidental
HÀBITAT: Rosmarinetalia. Viu sobre sòls
bàsics en timonedes, matollars i coscollars. Fins els 1000 metres d’altitud.
 |
| Peduncle 2-5 vegades més llarg que la fulla corresponent |
FORMA VITAL: Camèfit: tipus
biològic de les formes vitals de Raunkjaer que defineix
els vegetals amb les seues parts aèries persistents tot l'any però que tenen
les gemmes persistents a un nivell de terra inferior als 25-50 cm.
DESCRIPCIÓ:
Petita mata perenne, lignificada a la base, de fins poc més d’un pam, ramificada
a la part inferior
 |
| Mata petita lignificada a la base |
Fulles alternes concentrades
en la part basal, estipulades, imparipinnades, amb folíols glabres, obovats,
més amples a la part superior. L’estípula, de 2-3 mm, té una glàndula purpúria
junt al pecíol, a la base.
 |
| Flors papilionada de color groc |
Flors en
inflorescències axil·lars amb un peduncle 2-5 vegades més llarg que la fulla
corresponent. Calze campanulat, bilabiat, amb alguns pèls, amb el llavi
superior un poc més llarg que l’inferior i cinc dents corbades. Corol·la
papilionada de color groc, glabra, amb l’estendard apiculat, . Androceu
diadelf. Floreix de febrer a juny
 |
| Fruit en llegum aplanat amb sinus a la part exterior de la curvatura |
Fruit en llegum
lomentaci aplanat, amb petites papil·les, un xic recorbat, amb sinus
semicirculars en l’exterior de la curvatura
CURIOSITATS
BOTÀNIQUES: La morfologia floral de les papilionàcies és constant i
exclusiva. Són zigomorfes i pentàmeres amb calze format per cinc sèpals
soldats, i la corol·la amb cinc pètals lliures i desiguals, que recorda una
papallona en vol, raó per la qual s’anomena aquestes flors “papilionades”. La corol·la consta d’una
pètal superior, normalment més gran que els altres, anomenat estendard; dos pètals laterals, les ales; i dos més inferiors i interns,
més o menys soldats longitudinalment, que formen una mena de carena de vaixell.
ETIMOLOGIA I
CURIOSITATS: El nom del gènere Hippocrepis
deriva del grec “ἲππος híppos” que
significa cavall, i de “κρηπίς krepís” que significa calçat, és a dir,
calçat de cavall, ferradura, per la forma del llegum. L’epítet específic fruticescens deriva de "frútex"
arbust, per les tiges lignificades a la base.
Hippocrepis fruticescens va ser descrit E. Sennen i publicat en el Boletin
de la Sociedad Iberica de Ciencias Naturales 26: 118. 1928.
Família Leguminosae (Fabaceae Papilionaceae)
